La generala és un joc de daus. Es juga amb cinc daus i amb un gobelet; el nombre de jugadors és il·limitat, però l'òptim és de 3 a 5. L'objectiu del joc és aconseguir el major puntaje, d'acord a una valorització establerta per a cada categoria del joc.
Joc i puntuatges
Es comença el joc amb el llançament dels cinc daus per part d'un dels jugadors,1 d'acord als nombres sortints, es pot armar una categoria o joc amb el resultat (hi ha tirs que donen categories completes i els hi crida servits). Si no es va aconseguir aconseguir una categoria en el llançament de tres tirs, s'han de sumar els nombres iguals. Per exemple, si són tres 1 s'ha d'anotar 3 a l'1, si hi ha dos 6 s'ha d'anotar 12 al 6. El puntaje s'obté en relació a la categoria que s'arma amb la combinació dels daus.
Per anotar la puntuació de cada jugador, s'ha d'armar una planilla que va de l'1 al 6, després escala, full, pòquer, generala i doble generala (aquesta última es pot obviar, amb acord dels jugadors) i separar amb barres verticals els noms dels jugadors.
1: es col·loca el nombre que doni la suma d'1 obtinguts
2: es col·loca el nombre que doni la suma de 2 obtinguts
3: es col·loca el nombre que doni la suma de 3 obtinguts
4: es col·loca el nombre que doni la suma de 4 obtinguts
5: es col·loca el nombre que doni la suma de 5 obtinguts
6: es col·loca el nombre que doni la suma de 6 obtinguts
Escala: 25 punts si és servida, si va ser armada en els tres tirs, 20. Es forma amb un atès que mostri el número 1, un altre el número 2, un altre que tingui el 3, un altre ha de ser el 4 i el cinquè ha de mostrar el 5, una variant és del 2 al 6 i una altra pot ser formada amb un 3, un 4, un 5 i un 6 i un 1 ("escala a l'as").
Full: 35 punts si és servit o 30 punts si és armat en els tres tirs corresponents (es forma amb dos daus iguals i tres daus iguals).
Póker: 45 punts si és servit o 40 punts si s'aconsegueixo armar en els tres tirs (es forma amb quatre daus iguals i un de diferent).
Generala: 50 o 60 punts si s'aconsegueix formar cinc nombres iguals en tres tirs, si fos servida es guanya automaticamente.
Generala doble: 100 o 120 punts si s'aconsegueix en tres tirs i ja hagués obtingut la primer generala, si fos servida guanya el joc.2
Nota: en anotar la puntuació que va aconseguir el jugador si no troba on col·locar-la per estar l'anotació corresponent al nombre o la categoria del joc ja cobert, s'aconsella ratllar el quadre va buidar que hi hagués. Per exemple, si el jugador forma un full i ja ho tenia, s'han de sumar els nombres iguals per anotar, pot donar-se que aquests ja estiguessin amb puntuació.
Parxís
El parxís és un joc de taula. Es juga amb 1 dau i 4 fitxes per a cada un dels jugadors (de 2 a 4, tot i que també hi ha taulers per a 6 o 8). L'objecte del joc és que els jugadors portin totes les peces des de la sortida fins a la casa. El primer que ho aconsegueixi serà guanyador.
Regles del joc
- Per començar a jugar cal tenir un cinc al dau. Després caldrà un altre cinc per treure les fitxes de casa. És obligatori fer-ho, no es pot moure tenint fitxes a casa quan es treu un cinc ni moure les fitxes de casa sense treure un cinc.
- Existeix una variant on tots els jugador comencen amb una fitxa a la sortida per accelerar l'inici.
- Els jugadors, per torns, van tirant el dau i mouen la fitxa que prefereixin en funció del numero tret.
- Amb un sis es torna a tirar però als 3 sisos l'última fitxa moguda està morta, excepte si aquesta es troba en una casella del camí.
- Quan no es tenen fitxes a casa, es mouen 7 caselles quan el dau marca un sis.
- No hi pot haver més de dues fitxes en una casella, excepte la d'arribada.
- Quan una fitxa es col·loca en una casella on ja hi ha una altra fitxa enemiga la mata i aquesta retorna a casa.
- Hi ha caselles segures on no es poden matar les fitxes.
- Hi ha una excepció a les caselles segures: en la casella de sortida d'un jugador, si hi ha dues fitxes i el jugador en qüestió treu una fitxa de casa amb un 5, mata la última fitxa enemiga en arribar.
- Quan es mata una fitxa enemiga s'avancen 20 caselles i quan una de les pròpies completa el recorregut i entra a casa, se'n mouen 10.
- Si dues fitxes del mateix color estan a la mateixa casella, excepte al camí, formen una barrera i no se les pot matar. Una barrera no es pot travessar.
- Les barreres s'han de trencar obligatòriament si es treu un 6 excepte si no es poden moure les fitxes per haver-hi una altra barrera o dues fitxes a la casella destí.
Dames
Les dames són jugades per dues persones en un tauler de 8 × 8 cel·les. La casella de l'esquerra ha de tenir el color negre.
Cada jugador disposa de 12 peces d'un mateix color (l'un de vermelles, l'altre negres) que al principi de la partida es troben en les caselles negres de les tres files més properes a ell.
Es juga per torns alterns. Comença a jugar qui té les fitxes negres. En el seu torn cada jugador mou una peça pròpia.
Les peces es mouen (quan no mengen) una posició avanci (mai cap a enrere) en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida.
Cada jugador disposa de 12 peces d'un mateix color (l'un de vermelles, l'altre negres) que al principi de la partida es troben en les caselles negres de les tres files més properes a ell.
Es juga per torns alterns. Comença a jugar qui té les fitxes negres. En el seu torn cada jugador mou una peça pròpia.
Les peces es mouen (quan no mengen) una posició avanci (mai cap a enrere) en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida.
Menjar
Per menjar una peça contrària ha d'estar just en diagonal davant d'una de les teves peces. Es realitza sempre en adreça d'atac i en diagonal saltant sobre la peça que volem «menjar», i caient en la casella immediatament darrere d'ella seguint l'adreça del moviment de la nostra peça. Aquest moviment es pot realitzar sempre que la casella final estigui lliure.
Les captures es poden encadenar. Això és, si saltem una peça i des d'aquesta posició podem saltar l'una i l'altra, ho fem.
Si podem, estem obligats a menjar (totes les peces possibles). Davant de diverses opcions, estem obligats a menjar el màxim de peces possibles.
El jugador aquesta obligat a menjar sempre que alguna de les seves peces no estigui en risc.
Per menjar una peça contrària ha d'estar just en diagonal davant d'una de les teves peces. Es realitza sempre en adreça d'atac i en diagonal saltant sobre la peça que volem «menjar», i caient en la casella immediatament darrere d'ella seguint l'adreça del moviment de la nostra peça. Aquest moviment es pot realitzar sempre que la casella final estigui lliure.
Les captures es poden encadenar. Això és, si saltem una peça i des d'aquesta posició podem saltar l'una i l'altra, ho fem.
Si podem, estem obligats a menjar (totes les peces possibles). Davant de diverses opcions, estem obligats a menjar el màxim de peces possibles.
El jugador aquesta obligat a menjar sempre que alguna de les seves peces no estigui en risc.
La reina
Quan una peça aconsegueix l'última casella, es converteix en reina. Per mostrar la seva nova categoria, se sol col·locar una altra peça damunt de la qual ha accedit a reina o dama(normalment, les peces de jugar a dames són planes).
Les reines es mouen, igual que les peces normals, seguint les diagonals, però a diferència d'aquestes,es pot moure endavant i cap enderrera en la casella que vulgui sempre que aquest lliure. De la mateixa manera, la reina menja una peça del contrari, haurà de caure immediatament en la casella següent a la qual el jugador pugui accedir. La reina o dama pot menjar més de dues peces seguides, en totes les adreces.
Quan una peça aconsegueix l'última casella, es converteix en reina. Per mostrar la seva nova categoria, se sol col·locar una altra peça damunt de la qual ha accedit a reina o dama(normalment, les peces de jugar a dames són planes).
Les reines es mouen, igual que les peces normals, seguint les diagonals, però a diferència d'aquestes,es pot moure endavant i cap enderrera en la casella que vulgui sempre que aquest lliure. De la mateixa manera, la reina menja una peça del contrari, haurà de caure immediatament en la casella següent a la qual el jugador pugui accedir. La reina o dama pot menjar més de dues peces seguides, en totes les adreces.
Final de partida
Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.
Si quan arriba el torn d'un jugador no pot moure, ja que totes les peces que li resten en joc estan bloquejades, davant això es distingeixen dues regles depenent l'estil practicat: 1. Perd a qui li correspon el proper moviment; o 2. Guanya qui més peces tingui, a igual nombre de peces guanya qui més reines tingui, i si en això també s'empata la partida acaba en taules.
La partida també pot acabar en taules si tots dos jugadors queden amb un nombre igual i molt reduït de peces, tal que per molts moviments que es facin no es resoldria la partida. La reina sempre té prioritat per menjar abans que qualsevol una altra fitxa.
Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.
Si quan arriba el torn d'un jugador no pot moure, ja que totes les peces que li resten en joc estan bloquejades, davant això es distingeixen dues regles depenent l'estil practicat: 1. Perd a qui li correspon el proper moviment; o 2. Guanya qui més peces tingui, a igual nombre de peces guanya qui més reines tingui, i si en això també s'empata la partida acaba en taules.
La partida també pot acabar en taules si tots dos jugadors queden amb un nombre igual i molt reduït de peces, tal que per molts moviments que es facin no es resoldria la partida. La reina sempre té prioritat per menjar abans que qualsevol una altra fitxa.